Aleksandr Skriabin

Plantilla:Infotaula personaAleksandr Skriabin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Алекса́ндр Скря́бин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1872 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Moscou (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsèpsia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMoscou (1911–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSimbolisme, simfonia, sonata i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
MovimentSimbolisme rus Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNikolaï Zverev, Vassili Safónov, Anton Arenski i Serguei Tanéiev Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlfred La Liberté Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTatiana Schlözer
Vera Scriabin Modifica el valor a Wikidata
FillsJulian Scriabin
 () Tatiana Schlözer
Ariadna Scriabina
 () Tatiana Schlözer
Marina Scriabine
 () Tatiana Schlözer Modifica el valor a Wikidata
ParesNikolay Skryabin Modifica el valor a Wikidata  i Lyubov Petrovna Shchetinina Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webscriabinsociety.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0780099 Allmovie: p371592
Spotify: 6nZiWg5ZB511S24WmB7TCV Musicbrainz: a4eba7b5-aceb-4acf-b297-3c0a3cd42757 Lieder.net: 2537 Discogs: 521381 IMSLP: Category:Scriabin,_Aleksandr Allmusic: mn0000576849 Find a Grave: 2505 Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Nikolàievitx Skriabin (en rus: Алекса́ндр Никола́евич Скря́бин; Moscou, 6 de gener de 1872 - Moscou, 27 d'abril de 1915) fou un compositor i pianista virtuós rus.

Abans de 1903, Skriabin va estar molt influenciat per la música de Frédéric Chopin i va compondre en un idioma relativament tonal i romàntic tardà. Més tard, i independentment del seu influent contemporani Arnold Schönberg, Skriabin va desenvolupar un llenguatge musical molt més dissonant que havia transcendit la tonalitat habitual però no era atonal,[1] que concordava amb el seu estil propi metafísic. Skriabin va trobar un atractiu significatiu en el concepte de Gesamtkunstwerk així com en la sinestèsia, i va associar els colors amb els diferents tons harmònics de la seva escala, mentre que el seu cercle de quintes codificats per colors també es va inspirar en la teosofia. Sovint se'l considera el principal compositor simbolista rus i un dels principals representants de l'⁣edat de plata russa.[1]

Skriabin va ser un innovador i un dels compositors-pianistes més controvertits de principis del segle XX. La Gran Enciclopèdia Soviètica deia d'ell, "cap compositor no ha tingut més menyspreu sobre ell ni un amor més gran". Lev Tolstoi va descriure la música de Skriabin com "una expressió sincera del geni".[2] L'obra de Skriabin va exercir una influència destacada en el món de la música al llarg del temps, i va inspirar a compositors com Ígor Stravinski, Serguei Prokófiev,[3] i Karol Szymanowski. Però la importància de Skriabin en l'escena musical russa (posteriorment soviètica) i internacionalment va disminuir dràsticament després de la seva mort. Segons el seu biògraf Faubion Bowers, "Ningú va ser més famós durant la seva vida, i pocs van ser ignorats més ràpidament després de la mort".[4] No obstant això, la seva estètica musical s'ha revalorat des dels anys setanta, i les seves deu sonates publicades per a piano i altres obres s'han defensat cada cop més, obtenint un gran reconeixement en els darrers anys.[5]

  1. 1,0 1,1 Powell, Jonathan. Skryabin [Scriabin, Aleksandr Nikolayevich] (en anglès). Oxford University Press, 2001 (Oxford Music Online). DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25946. ISBN 978-1-56159-263-0. 
  2. E. E. Garcia (2004): Rachmaninoff and Scriabin: Creativity and Suffering in Talent and Genius Arxivat 25 September 2009 a Wayback Machine..
  3. Bowers, Faubion Aspen Magazine [New York], 2, 1966. OCLC: 50534422 [Consulta: 14 abril 2008].
  4. Bowers, 1996.
  5. . DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25946. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search