Aleksandr Skriabin

Aleksandr Skriabin

Nom original	(ru) Алекса́ндр Скря́бин
Biografia
Naixement	6 gener 1872 Moscou (Imperi Rus)
Mort	27 abril 1915 (43 anys) Moscou (Imperi Rus)
Causa de mort	sèpsia
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Residència	Moscou (1911–)
Formació	Conservatori de Moscou
Activitat
Camp de treball	Simbolisme, simfonia, sonata i música clàssica
Ocupació	compositor, pianista, professor d'universitat
Ocupador	Conservatori de Moscou
Moviment	Simbolisme rus
Professors	Nikolaï Zverev, Vassili Safónov, Anton Arenski i Serguei Tanéiev
Alumnes	Alfred La Liberté
Influències	Frédéric Chopin
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Tatiana Schlözer Vera Scriabin
Fills	Julian Scriabin  () Tatiana Schlözer Ariadna Scriabina  () Tatiana Schlözer Marina Scriabine  () Tatiana Schlözer
Pares	Nikolay Skryabin   i Lyubov Petrovna Shchetinina
Signatura
Lloc web	scriabinsociety.com

Aleksandr Nikolàievitx Skriabin (en rus: Алекса́ндр Никола́евич Скря́бин; Moscou, 6 de gener de 1872 - Moscou, 27 d'abril de 1915) fou un compositor i pianista virtuós rus.

Abans de 1903, Skriabin va estar molt influenciat per la música de Frédéric Chopin i va compondre en un idioma relativament tonal i romàntic tardà. Més tard, i independentment del seu influent contemporani Arnold Schönberg, Skriabin va desenvolupar un llenguatge musical molt més dissonant que havia transcendit la tonalitat habitual però no era atonal,^[1] que concordava amb el seu estil propi metafísic. Skriabin va trobar un atractiu significatiu en el concepte de Gesamtkunstwerk així com en la sinestèsia, i va associar els colors amb els diferents tons harmònics de la seva escala, mentre que el seu cercle de quintes codificats per colors també es va inspirar en la teosofia. Sovint se'l considera el principal compositor simbolista rus i un dels principals representants de l'⁣edat de plata russa.^[1]

Skriabin va ser un innovador i un dels compositors-pianistes més controvertits de principis del segle XX. La Gran Enciclopèdia Soviètica deia d'ell, "cap compositor no ha tingut més menyspreu sobre ell ni un amor més gran". Lev Tolstoi va descriure la música de Skriabin com "una expressió sincera del geni".^[2] L'obra de Skriabin va exercir una influència destacada en el món de la música al llarg del temps, i va inspirar a compositors com Ígor Stravinski, Serguei Prokófiev,^[3] i Karol Szymanowski. Però la importància de Skriabin en l'escena musical russa (posteriorment soviètica) i internacionalment va disminuir dràsticament després de la seva mort. Segons el seu biògraf Faubion Bowers, "Ningú va ser més famós durant la seva vida, i pocs van ser ignorats més ràpidament després de la mort".^[4] No obstant això, la seva estètica musical s'ha revalorat des dels anys setanta, i les seves deu sonates publicades per a piano i altres obres s'han defensat cada cop més, obtenint un gran reconeixement en els darrers anys.^[5]